N’eren 3 de nit en un quad: una rànger del DOC (medi ambient de Nova
Zelanda), el kiwiet i en Yep Yep Yep. Plovia, però l’únic que no es mullava era
el kiwiet perquè viatjava a dins d’una caixa. El terreny era bastant irregular:
una pista forestal amb forats i bassals, i de tant en tant, s’havia de creuar
algun riu. En Yep Yep Yep se sentia fascinat per com el quad era capaç
d’avançar en aquest terreny i notava com el kiwiet anava picant amb el bec a la
base de la capsa, que intentava equilibrar en els sotracs de la marxa. Després
d’una mitja hora llarga van agafar un caminet més estret, envoltat d’herba alta,
que van seguir durant una bona estona, fins arribar on començà la història del
kiwiet.
La mare del kiwiet portà l’ou a dins durant 30 dies. L’ou dels kiwis és bastant gran en comparació amb la mida de la mare, ja que fa uns 12 cm i ocupa un 20 per cent del seu cos!
Els kiwis son de la família dels Ratites (Struthioniformes), què inclou l’estruç africà, el cassowary i l’emu australians i el rhea sudamericà. Fa 200 milions d’anys Pangea es dividí en 2 subcontinents: Laurasia (futura Nord Amèrica, Europa i Asia) i Gondwana (futura Sud Amèrica, Àfrica, Austràlia, Antàrtica i Nova Zelanda). Es creu que tots els ratites provenen d’un ancestre comú. El kiwi és de fet és l’ocell més petit de la família, i per alguna raó la mida de l’ocell ha disminuït però l’ou en comparació és molt gran!
Els últims dies abans de la posta són bastant penosos per la femella kiwi:
l’ou li estreny els òrgans per dintre, no menja i li costa molt moure’s. Potser
és per això que un cop posat l’ou la femella està fins el monyo i no li queden
ganes de covar-lo! El mascle covarà l’ou durant 90 dies i el kiwi naixerà amb
plomes i bastant espaviladet. Després d’uns dies d’ajuda paternal se les haurà
d’arreglar sol!
Amb aquest mètode de reproducció, només el 5 % dels kiwis tenen èxit: o els pares abandonen l’ou, o quan el pare deixa el
niu a la nit per menjar, se’l cruspeix una rata o un ermini.
El Kiwi és l’emblema dels Nova Zelandesos. Un inventor escocès, casat amb una nova zelandesa, inventà un betum a principis
del segle XX. En honor a la seva dona, li posà el nom “kiwi” per la raresa de l’ocell
que vivia a Nova Zelanda. A la primera guerra mundial, l’exèrcit americà i britànic
feren servir el betum perquè era de bona qualitat i van començar a anomenar kiwis
als soldats nova zelandesos, i el nom els hi va quedar.
Tot i ser l’ocell emblema de Nova Zelanda no el veu ni quisqui: només
queden 70.000 ocells en tot el país i 35.000 estan en una illa petita al sud de
tot, Stewart Island. A més els kiwis només estan actius de nit, els hi agrada
moure’s per barrancs i llocs isolats, i de dia dormen en caus a les bases
d’arbres grans. Els guiris normalment acostumen a confondre el “weka”, també un
ocell endèmic, pèl kiwi. Quan tot emocionats els hi ensenyen la foto del “kiwi”
que han vist al bosc, els nova zelandesos es pixen de riure!
 |
| un weka |
Per això entre el DOC i algunes empreses privades (bancs, empreses químiques que volen netejar la seva imatge, etc...) intenten preservar el kiwi, aquest ocell que no vola i que només viu a Nova Zelanda.
El pare del kiwiet es diu Rocket i l’ou que va posar era l’ou “Rocket 5”,
el cinquè d’en Rocket. Quan en Rocket anà a menjar insectes una nit no fa
gaire, una rànger del DOC li va pispar l’ou i el va portar a Rotorua, a 200 km,
on el van netejar, desinfectar i covar artificialment. Un cop l’ou va
eclosionar, en RK5 (el kiwiet) es va alimentar durant 3 setmanes del rovell de
l’ou, que és el més ric del món (té un 60% de rovell). D’aquesta manera
aconsegueixen que la taxa d’èxit d’eclosió pugi al 85%.
Després de 3 setmanes el van portar en quad fins a la zona on van pispar
l’ou. Després de posar-li una banda amb un transmissor a la pota i mesurar-li
el bec, la rànger va trobar una soca resguardada de la pluja i va posar unes
quantes falgueres al forat per fer el cau més acollidor. Sempre es mesura el
bec dels kiwis quan els capturen perquè així podran saber més ràpid si és
mascle o femella depenent de si el bec creix poc a poc o ràpid.
El kiwiet es dirà RK5 durant 6 mesos, en els quals la taxa de supervivència
és baixa (de 20% al 80% depenent si han tirat TNT al bosc, però això és una
altra història...), i si sobreviu li donaran un nom propi. Durant 4 mesos els
ràngers el capturaran un cop al més per canviar-li la banda del transmissor,
perquè no li estrenyi la pota. Durant els següents dies sortirà de nit als
voltants del cau per buscar algun insecte, però no s’allunyarà gaire.
Ara el kiwiet està “in it´s own”.“Good luck”RK5!
Yep Yep Yep
més fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada