La
ciutat d'Arequipa és coneguda per estar envoltada de tres imponents volcans
actius, el Misti, el Chachani i el Picchu Picchu, per la "mòmia Juanita", trobada a dalt del volcà Ampato als anys
90 i també pel seu deliciós
"queso helado".
Però una de les coses que la fa única és l'ús de la pedra de "sillar" (carreu en català) per a les construccions, amb contraforts dissenyats per suportar millor terratrèmols i de color blanc, que li donen el sobrenom d'Arequipa, “la ciudad blanca“. M'han dit que hi ha unes canteres on extreuen "sillar" i que es poden visitar.
Però una de les coses que la fa única és l'ús de la pedra de "sillar" (carreu en català) per a les construccions, amb contraforts dissenyats per suportar millor terratrèmols i de color blanc, que li donen el sobrenom d'Arequipa, “la ciudad blanca“. M'han dit que hi ha unes canteres on extreuen "sillar" i que es poden visitar.
Claustre de la Compañía de Jesús, de sillar |
Paro el primer taxi que trobo i li dic d'anar cap a allà. El conductor és ben aventurer i m'anirà de conya després per posar el cotxe per alguns camins de cabra. Es diu César (tel +51 947 874 921).
Li
dic que em porti a les canteres de "sillar" d'Añashuayco i ens costa una
bona estona trobar-les, entre barris modestos de carrers polsegosos i
gossos abandonats. Millor si us guardeu
aquest punt de referència a Google maps, cantera d'Añashuayco.
Arribem
a un punt d'informació, paguem l'entrada i ens trobem en mig d'una vall
ben ampla d'on extreuen "sillar". A una paret han fet un relleu d'un home
treballant "sillar" enmig d'unes
columnes que li donen un aire ben solemne. També hi ha la bandera de
Perú gravada en una paret.
El "sillar" és una pedra d'origen volcànic provinent del Chachani. Sembla ser que una gran núvol de gas amb fragments ignis molt petits van envair la superficie als peus del volcà a una velocitat molt alta, i al perdre velocitat, aquests fragments es van fusionar degut a la temperatura, creant una capa de "sillar".
Claudio a Añashuayco |
Parlo
amb un obrer que treballa amb una maça i un punxó uns blocs de "sillar",
tallant-los i apilant-los curosament. És diu Claudio i des dels 10 anys
treballa a la cantera, ja fa 50 anys.
M'explica que és una feina dura. Mastega fulles de coca per tenir menys
gana i perquè diu que li protegeix els pulmons, com si la coca fes de
filtre. Encara que la feina es podria fer amb màquina, és habitual tallar la pedra de forma manual, sent artesanal.
Amb
el César baixem amb cotxe pel mig de la Vall per un camí ple de pedres i
uns treballadors de la zona ens saluden des d'un camió que s'emporta
els blocs ja tallats de "sillar". Girem
a la dreta fins a la carretera asfaltada AR 114 (La Joya a Arequipa) i
continuem uns quilòmetres enmig del barri de Cerro Colorado. Més i més
gent han fet assentaments enmig del desert, en llocs sense aigua ni
serveis atrets per les oportunitats laborals de
la ciutat.
Seguim senyals durant mitja hora fins arribar a Culebrillas:
una espectacular escletxa de "sillar" s'obre davant nostre, amb camins
polsegosos i grups dispersos d'homes treballant, protegint-se el cos i
la cara de la pols i del sol amb teles.
Joel i pila de roques de sillar acabades i preparades per transportar |
Germans Castañeda |
M'expliquen que pel so que fa la paret de pedra al colpejar-la poden saber si caurà o no, i l'enderroquen per tallar els blocs a una mida establerta que faci fàcil als obrers aixecar i treballar la pedra.
Si voleu veure en detall com es talla un bloc de "sillar" podeu veure aquest interessant vídeo dels germans Castañeda en acció:
Continuo
per la gorja veient diferents grups de treballadors. Alguns m'indiquen una
zona on hi ha marques a les parets dels "antiguos", del 300 al 1400 dc i algunes més noves, amb formes d'animals (camèlids, cèrvols, aus), geomètriques, del sol... Pels "antiguos" aquests tipus de llocs eren una "paqarina", un lloc sagrat d'orígen dels humans i dels animals.
Per acabar el dia tornem per Cortinada per un camí ple de rocs fins a Uchumayo i d'aquí cap a Arequipa, amb un paisatge fantàstic de desert i hortes al llarg del riu Chili, que bé podria ser el mateix camí que feren les pedres de "sillar" fins arribar a ser part d'imponents cases, catedrals i monestirs de la ciutat d'Arequipa.
Salut!
P.d. podeu trobar més info a: http://rutadelsillar.com/web/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada