 |
| Ponta Delgada |
Les Açores són un conjunt de 9 illes 1500 km a l'oest de Lisboa. Aquesta
vegada visitarem São Miguel, una illa d'uns 63 km de llarg amb forma de larva i amb cons volcànics actius.
Aterrem a Ponta Delgada, on lloguem un cotxe. La primera nit ens quedem
aquí i passegem per la petita ciutat, amb carrers empedrats i un aire
bastant de poble. És dissabte i fan concerts al centre cultural Arco 8,
està molt bé!
El dia següent resseguim la costa sud amb tranquil·litat. El poble de
lagoa te uns carrers bonics i unes piscines públiques al mar
interessants. Una mica més endavant trobem una cala que es diu Caloura.
Els colors son preciosos i aprofito per fer una capbussada
al mar, que està força picat. Després dinem al restaurant allí mateix,
mengem uns musclos i un peix per llepat-se els dits i molt barat!
 |
| Platja de Caloura (Agua de Pau) |
 |
| Kerry i Paige al restaurant Caloura |
A la tarda anem cap a Lagoa da Furnas, un llac amb fumaroles on es fa
servir l'escalfor geotèrmica per cuinar un plat amb diferents carns
anomenat cozido. Aprofitem també per pujar al 'pico do ferro" que té bones
vistes del llac, fent una ruta circular.
 |
| Pico do Ferro |
Aquesta nit i la següent dormim a Nordeste, un poblet tranquil al costat del mar.
El següent dia pugem al 'pico da Vara", de 1103 metres. Per arribar-hi conduïm per
carreteres plenes de giragonses i Hortènsies als marges, amb tots els
colors de verd imaginables. Després caminem entre cryptomeria japonica, una
conífera japonesa que van introduir per la fusta i ara
ocupa el 60% de l'illa.
Al cap d'una estona el camí es torna molt fangós i la Kerry i la Paige
decideixen tornar i anar a la platja. Jo acabo de pujar al pic, però
està emboirat i no es veu res! Baixo pel camí cap a Faial da Terra i
sembla ben bé la selva, travessant un bosc dens
de laurisilva. Crec que el millor camí es el que ve del poble d'Achadinha al nord, perquè els
que hem fet nosaltres no estan ben mantinguts.
 |
| Pujant a Pico da Vara des de Lomba da Fazenda |
Al cap d'una estona el camí es torna molt fangós i la Kerry i la Paige
decideixen tornar i anar a la platja. Jo acabo de pujar al pic, però
està emboirat i no es veu res! Baixo pel camí cap a Faial da Terra i
sembla ben bé la selva, travessant un bosc dens
de laurisilva. Crec que el millor camí es el que ve del poble d'Achadinha al nord, perquè els
que hem fet nosaltres no estan ben mantinguts.
Les noies han anat a la platja de Lombo Gordo, que diuen que està molt bé,
i ens reunim al poble Faial da Terra al bar Faialense on mengem sopa i
uns entrepans. Parlem amb un home que va emigrar a Canadà quan era
petit. Ens diu que l'economia de l'illa està força
malament i els joves als pobles no tenen gaire futur. També ens explica
que molta gent va emigrar a Canadà per evitar que els seus fills
anessin a les guerres a Angola i Guinea als 70. Fins i tot hi ha vols
directes de Ponta Delgada a Toronto i Boston!
Oest
Al dia següent anem cap a l'oest per l'autopista del nord. Parem una
estona a Gorreana, una fàbrica de te. Una de les activitats econòmiques
al passat era la exportació de taronges, sobretot a Anglaterra. Però una
malaltia va afectar als arbres al segle XIX i alguns
productors van començar a plantar te. Ara bàsicament la illa està plena
de vaques i la major indústria és la llet.
Dinem a Ribeira Grande i resseguim la costa sud per arribar a Ferreira,
sens dubte el meu lloc preferit a l'illa. En aquesta cala hi ha un riuet
d'aigua termal que arriba ben bé al mar. Les onades del mar entren a la
caleta i es barregen amb l'aigua calenta,
cosa que produeix una estranya sensació d'aigua calenta barrejant-ho
amb aigua freda en canvi constant. Hi ha unes cordes per evitar que les
onades t'enclastin contra les roques. És cert que no sona gaire
relaxant, però de debò és una delícia! Podeu veure
un vídeo de Ferreira a continuació:
Per acabar-ho de millorar, conec en Daciano, que té 70 anys. Diu que fa
14 anys que hi va, 21 dies seguits i 6 de descans. Amb un ganivet
arrenca lapes i amb la closca d'una n'extreu una altra i me les va
passant. Les mengem crues i són boníssimes! També em
diu que les marees que son al matí o al vespre són més intenses i són
millors per notar l'aigua calenta.
 |
| Daciano, el caçador de lapes |
Conduïm 15 minuts cap a Mosteiros, on ens quedarem les dues nits
següents. És una delícia de poble, amb una platja preciosa amb uns
illots de roques verticals, gent jove fent soroll amb cotxes tunejats
(el típic garrulo universal) i gent gran amb un ritme de
vida molt relaxat! Les postes de sol aquí també són magnífiques!
Al día següent pugem cap a Sete Cidades. És un Poblet envoltat de cràters amb llacs de colors verds i blaus. La Kerry i la Paige exploren amb cotxe i jo faig una ruta èpica a peu! Pujo des de Lagoa Verda fins a Monte Palace, un hotel abandonat que podria ser escenari d'una peli de terror.
 |
| Posta de sol a Mosteiros |
Al día següent pugem cap a Sete Cidades. És un Poblet envoltat de cràters amb llacs de colors verds i blaus. La Kerry i la Paige exploren amb cotxe i jo faig una ruta èpica a peu! Pujo des de Lagoa Verda fins a Monte Palace, un hotel abandonat que podria ser escenari d'una peli de terror.
Després faig autoestop fins a Aqueduto do Carvão i d'aquí pujo al pico da Cruz. Ressegueixo la cresta i encara que està ennuvolat les vistes de la Lagoa Azul i del poble de Sete Cidades són espectaculars.
 |
| Lagoa Azul i Sete Cidades al fons |
Després d'una baixada forta i un camí costaner preciós entre João Bom i Mosteiros, arribo a l'hora de la posta de sol a les piscines naturals de Mosteiros. Són unes piscines on l'aigua d'un mar enbravit han creat piscines on és totalment segur nadar, una delícia!
 |
| Segona posta de sol a Mosteiros |
Centre
La Paige i la Kerry han agafat l'avió cap a Lisboa i jo aprofito per
banyar-me a la platja de Mosteiros. Després vaig cap al museu de
l'emigració a Ribeira Grande. És molt interessant i explica les
migracions dels açoreans cap a Brasil, EUA i Canadà. També
parla sobre l'activitat balenera, molt important per les Açores fins al
1986. Podeu veure fotos de l'activitat balenera aquí.
 |
| Banys a Caldeira Velha |
Després pujo cap a "lagoa do fogo", un cràter preciós on faig un loop curt per veure una vista dels llacs i baixar a la platja.
Per celebrar una gran setmana vaig a veure la posta de sol a Baixa d'Areia i a sopar a A Tasca, un bar tipic de Ponta Delgada.
Per celebrar una gran setmana vaig a veure la posta de sol a Baixa d'Areia i a sopar a A Tasca, un bar tipic de Ponta Delgada.
 |
| Lagoa do Fogo |
 |
| Lapes grillades |
Abans d'agafar l'avió cap a Lisboa vaig a fer un cop d'ull a les plantacions de pinya d'Arruda i al centre d'interpretació de la pinya. És curiós, per crear una pinya es necessiten ben bé 24 mesos! Per forçar la floració han d'incrementar la quantitat de CO₂ de l'hivernacle cremant branques de l'arbre japonica!
 |
| Flor de pinya |
L'illa de São Miguel ofereix moltes possibilitats: gaudir de les
tonalitats de verd dels paisatges, caminar, platja, menjar bé i barat...
Un destí molt recomanable!
Salut!
Yep Yep Yep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada