La Isla del Sol

"La isla del sol" és sens dubte un dels llocs més bonics que he vist. Està situada al cantó bolivià del llac Titicaca, a 2 hores en barca des de Copacabana i a 3800 metres d'alçada.

   
Desembarco a la part nord de l'illa. És febrer i està ple de xilens i argentins que acampen a la platja. Jo continuo resseguint la costa fins a la "playa de la sirena", un paradís terrenal on la Rita i l'Elvira tenen cabanes a la mateixa platja.

A mitja hora a peu (no hi ha transport motoritzat a l'illa) hi ha una roca on segons una llegenda inca, el déu Viracocha creà el sol. Al costat de la Roca hi ha una taula de sacrificis on feien cerimònies en què noies i llames eren sacrificades. Aquestes noies venien de l'aclla huasi, la casa de noies escollides que es troba a 5 minuts i que sembla ben bé un laberint. Des del turó veí es veu una posta de sol espectacular, amb Perú al nord i els pics nevats de la "cordillera de la paz" al sud.

Coneixo uns nois argentins, el Matias, el Leo i el Sebastián, que han organitzat una sortida en barqueta per veure una ciutat submergida al mig del llac de la cultura Tihuanaco (500 ac a segle VII dc).

Enmig d'unes onadetes que fan bellugar tota la barca arribem al lloc indicat i el noi que porta la barca ens apunta un punt fosc a l'aigua i ens diu. "la ciudad submergida está aquí abajo". "Pero... No se ve nada!"- li diem. Ell arronsa les espatlles i nosaltres ens quedem amb cara de borinots. Aprofitem per explorar l'illot veí, Coa, que te forma cònica, on trobem restes de cerimònies dels locals.

Carahis

 



Al matí ben d'hora i al vespre, en Benjamín surt amb la barqueta de rems a recollir les xarxes i troba diferents tipus de peix i alguna truita. Avui ens dona un peixet que es diu "carahis" i ens dóna la recepta per fer una sopa.

L'Elvira renta roba i treballa el camp del costat de les cabanes. Ens dóna unes "papas" que ens aniran molt bé per la sopa. Encara que està molt atrafegada amb la feina, sempre té temps per xerrar una estona i explicar-nos històries de l'illa.

Elvira a la "Playa de la Sirena"

M'explica que la platja de la sirena es diu així perquè les nits de lluna plena surt una sirena de la cova que hi ha a un cantó de la platja i inspira els músics que l'esperen a fora amb flautes.

També explica que d'aquesta illa sortiren els primers inques, Manco Capac y Mama Ocllo, per explorar terres més al nord fins trobar Cusco, on la vara d'or que portaven s'enfonsà al terra ella sola, com a senyal.

Un dia vaig a explorar l'illa. Camino fins a la part sud de l'illa resseguint la costa, des de Challapampa a Challa, on visito un petit museu que té objectes tiahuanaco que estaven enfonsats a la ciutat submergida i des d'aquí més al sud fins al "Templo del Sol". Des de la part sud de l'illa es veu molt bé la "isla de la luna", més petita que la del sol. Per tornar ressegueixo la cresta que creua l'illa de sud a nord amb increïbles paisatges a banda i banda, i algun peatge on xilens i argentins negocien amb la gent local per una rebaixa.

Vistes des de Yamani 2

En aquest paradís t'hi pots passar hores xerrant amb la gent, banyant-te en les seves aigües gèlides o simplement contemplant com el llac va canviant incansablement de colors.

Fotos des de la "Playa de la Sirena"

Salut, 

Yep Yep Yep 

Mapa de la illa del Sol