Aventura cap al Cabo Froward

                                                                                                                                                                     

Un cop a Punta Arenas em preparo per la propera aventura: arribar al Cap Froward, el punt més al sud del continent sudamericà! Més al sud d'aquí tot son illes!

M'han dit que és un camí que ressegueix la costa del canal de Magallanes, amb animals marins com foques o lleons marins i que s'han de creuar 3 rius en marea baixa. Son 30 km només d'anada i per si de cas porto menjar per 6 dies!

Aquí va la crònica!

Dia 1

Vaig a agafar el bus cap a San Juan, 70 km al sud, a les 9 com m'han dit a turisme. Però resulta que el bus passava a les 7! El pròxim és a les 6 de la tarda! Una dona que es diu Ana i té una paradeta de souvenirs em diu que a molts excursionistes els hi passa! Fent autoestop aconsegueixo arribar-hi. Passo per Puerto Hambre, és un lloc on els espanyols van intentar fundar una colònia el 1584, i tots van morir menys 1! Podria ser que fos per haver ingerit marisc contaminat, ja que en aquesta zona hi ha marea roja. Al costat, el 1843, els xilens van fundar el Fuerte Bulnes per prendre posicions a l'estret,  i després de 3 anys van decidir moure's al nord i fundar Punta Arenas, ja que les condicions eren massa dures. I just 1 km més endavant hi ha la tomba d'Stokes, el capità del primer viatge del Beagle, que se suicidà el 1828 per la pressió de les decisions de tenir sota el seu comandament a tota la tripulació . 

M'allunyo d'aquest lloc amb tan mal fario tan ràpid con puc, passo per la Bahia Voces, on Magallanes sentí veus de la tribu local, els alacalufes o kaweskar, que vivien com els yagans en canoes, i al cap d'unes hores més arribo al far de San Isidro. Aquí parlo amb altres excursionistes i veig que hi ha més gent fent el camí, cosa que em tranquil·litza!  Camino una miqueta més i arribo a una badia que al 1906 era una estació balenera. Aquí acampo, cansat després d'un dia llarg.

Dia 2

Avui és un dia clau! Vull creuar els 3 rius en un dia,  a veure si és possible!  Hi ha una sortida de sol espectacular i esmorzo mirant com les toninas, uns dofins blancs i negres, mengen a la badia. Després de 2 hores creuo el riu Yumbel, amb l'aigua fins el turmell, i 3 hores més tard el riu De Gennes, amb l'aigua fins al genoll. La caminada continua per la costa 2 hores més , amb vistes a glaciars a l'altra banda de l'estret, i vaixells mercants i de pesca que passen. Creuo l'últim riu, el Nodales, just a temps, ja que l'aigua m'arriba casi a la ingle!  Una parella d'alemanys m'indiquen des de l'altra vora el lloc més idoni per passar. Acampo al costat del riu i contemplo el paissatge. Hi ha núvols i algun raig de sol il·lumina una muntanya llunyana que no havia vist, com aquelles maquetes dels museus que encenen una bombeta quan apretes un botó. Preciós! Missió del dia complerta!

 Dia 3

Avui és el gran dia. Lleugeret, ja que deixo la tenda plantada, em dirigeixo cap al Cap Froward, 5 hores abans de la marea baixa, per anar mentre la marea va baixant i tornar quan la marea va pujant.

A mig camí, a la mòmia,  grabo un video on us podeu fer la idea d'aquesta caminada! 

I al cap de dos hores més arribo a l'objectiu!  Una gran creu anomenada "cruz de los mares" marca el lloc, i està buida perquè el fort vent passi a través seu. Les vistes són espectaculars, ha valgut la pena! Hi ha una placa on diu que el papa Joan Pau II hi anà el 1981, em pregunto si a peu o en helicòpter! En fi... Un cop comprovat que aquí no hi ha wifi torno a la meva tenda amb vistes a l'estret de Magallanes , 4 hores al nordest.

Dia 4

Ara només queda tornar! Ja sé que puc creuar els 3 rius de cop en un dia, o sigui que decideixo caminar fins a prop de San Juan, per agafar el bus ben aviat el dia següent! 

Altres caminants han vist balenes, llàstima que jo no! Tampoc foques! S'ha de caminar mirant al terra, amb tantes algues i còdols!  Però he vist uns quants animalets:

Albatros, Cauquen, Toninas, Ostreros i Carancho

Acampo junt amb la parella alemanya que els últims dies anaven comprovant que estigués bé i amb dos germans, també alemanys,  a qui la guineu els hi ha robat el menjar i han hagut de tornar.

Tot plegat, una bona aventura!

Un cop de tornada a Punta Arenas no tinc ganes de veure la motxilla almenys durant 3 dies! Em recupero i vaig a un tour a veure els pingüins de Magallanes de la illa Magdalena. Son subantàrtics, ja que de març a agost se'n van a Brasil!  N'hi ha una pila! 70.000 parelles!

I aqui un video dels pinguins en accio:

Un cop recuperat em preparo per les Torres del Paine, un lloc que tothom em diu que encara que estigui ple de gent hi he d'anar. A veure!

Salut!