Ja sigui per passar 15 dies o uns quants mesos, Nova Zelanda ofereix la oportunitat de perdre’s enmig de la natura i oblidar-se de tot. És un país que ofereix possibilitats per a tothom: des de fer un “road trip” i parar a miradors de vistes espectaculars a passejos de poques hores o rutes excursionistes de llarg recorregut, tant complicades com es vulgui. Un no pot parar de fer fotos i gairebé cada dia es fan fotos de postal, o sigui que cal portar la càmera ben a mà!
La gent és amable i sobretot mooolt relaxada, amb un ambient rural molt accentuat. Molta gent te barquetes o caravanes i aprofiten els caps de setmana o vacances per perdre’s en algun lloc amb bona pesca. Les ciutats no valen gaire la pena, exceptuant potser Wellington, on no cal agafar el cotxe per rondar amunt i avall i que té una vida cultural més animada. A més té el museu Te Papa, que és gratis i té informació interessant sobre la natura de Nova Zelanda, cultura maori, l’arribada dels europeus i les noves ones migratòries.
La illa Nord potser no és tant espectacular com la illa Sud, però té més població maori i zones d’activitat volcànica que no hi ha a la illa Sud, especialment a la zona de Rorotua, la White Island a Whakatane i el parc nacional de Tongariro, amb el volcà Ruapehu de casi 2900 metres. També té zones interessants de costa, com Northland i Coromandel. La illa Sud té de tot menys ciutat grans: muntanyes increïbles, fiords, llacs de tots els colors i una costa plena de vida salvatge.
Adjunto un mapa amb els llocs preferits d’en Yep Yep Yep, encara que pot ser que a tu t’agradin llocs completament diferents!
Aquí va una mica d’informació pràctica per viatjar per Nova Zelanda:
Preus
Viatjar per Nova Zelanda surt més aviat car, ja que els preus del menjar i hostals són més o menys similars als preus europeus. Un cafè surt a uns 4-5 $, una cervesa uns 6-8 $, un quilo de formatge del barat uns 12 $ i dormir en una habitació compartida d’un backpackers val uns 25 $. Almenys els musclos de closca verda son barats, a uns 3 $ el quilo.
Transport
El transport públic és bastant limitat i no arriba a lloc aïllats, encara que molta gent fa autoestop, una bona opció i fàcil si es té temps i ganes.
Les principals companyies de busos son Intercity, Naked Bus i Atomic. També hi ha companyies que ofereixen paquets de transport una mica cars però que permeten conèixer gent i pujar i baixar del bus on es vol, com ara Stray Bus, Magic New Zealand Bus i Kiwi Experience, aquest últim és ideal per viatgers joves amb ganes de festa.
La millor opció per viatjar de forma independent i arribar a llocs remots (el país està ple de carreteres sense asfaltar) és llogar un cotxe o una furgoneta (hi ha una pila d’empreses: backpackers, apollo, wicked, escape, jucy cars, happy campers, hippie campers, etc...). I si es viatja per una temporada llarga, comprar un cotxe (des de 1000 $) o comprar una furgoneta ( a partir d’uns 3000 $). Molta gent fa servir la pàgina web de Trade me o la de backpackersboard, o també es pot anar als taulells d’anuncis dels principals backpackers per comprar-los directament a viatgers que deixen el país. Normalment els cotxes de backpackers tenen matalassos, material de càmping, mapes, etc... i són com petites cases mòbils.
Per fer el canvi de papers només cal anar a correus i omplir un formulari, es tarda 5 minuts! Si es compra un cotxe diesel s’ha de pagar taxes depèn dels quilometres que s’han fet, a diferència dels cotxes a benzina.
És increïble la quantitat de cotxes vells que corren per les carreteres de Nova Zelanda. Per mantenir el cotxe en regla, cal passar el WOF (Warrant of fitness), com la ITV, cada 6 mesos i pagar el REGO (registre que permet tenir el cotxe en circulació) a correus pel període que es vol viatjar (entre 3 mesos i un any). Per 9 mesos crec que costa uns 150 $. És important comprar un cotxe en forma i preguntar al propietari que li va haver de fer en l’últim WOF, encara que sempre es corre el risc de comprar un cotxe que sigui un nyap i falli al cap de poc.
Conduir a Nova Zelanda
A Nova Zelanda es condueix per la banda esquerra. És bastant fàcil, ja que fora de les poques ciutats que hi ha, les carreteres son només de dos carrils. El límit de velocitat és de 100 km/h i les distàncies es poden fer més llargues del que sembla perquè normalment les carreteres tenen bastantes corbes.
Per conduir es necessita portar un permís de conduir internacional. A Espanya en tramiten un per uns 10 euros que té una durada d’un any.
Informació turística
El país està molt preparat pel turisme, amb centres d’informació que fan casi innecessari portar una guia.
Hi ha I-sites a la majoria de pobles grans on es pot reservar o pagar hostals, tours, busos i altres, no necessariament d’aquell lloc, sinó de tot el país. Ells mateixos fan les trucades telefòniques necessàries o truquen a qui faci falta per obtenir una informació.
A les oficines del DOC, als pobles principals i a tots els parcs naturals, es pot consultar tot el que té a veure amb natura: comprar tiquets pels refugis, i mapes i tríptics per excursions curtes o llargues.
Excursionisme
La millor web per organitzar una excursió és la del DOC. . En aquesta pàgina es poden descarregar tots els tríptics gratuïtament i reservar plaça en un refugi, en cas de que sigui necessari.
Hi ha 2 tipus de “trampings”: els normals i els “great walk”, unes rutes especials on els camins estan molt ben marcats, els refugis estan molt ben equipats i són aptes per gent amb poca experiència. Hi ha 9 Great Walks, normalment en llocs de gran bellesa i en molts d’ells s’ha de comprar en avançat a través d’internet.
 |
| Barker Hut, Arthur's Pass |
Hi ha diversos llibres sobre excursionisme a NZ, com “Weekend Tramps” de Nick Groves o el “Tramping in New Zealand” de Jim Dufrosne.
La opinió d’en Yep Yep Yep és que a vegades val la pena fer un cop d’ull al mapa i preparar els teus propis itineraris, ja que alguns ”tramps” recorren les valls i el paisatge de bosc de faig es pot fer una mica monòton. Per exemple, el 1r dia del popular “Greenstone Track” va per la vall dins del bosc de faig, i gairebé et passes el dia enmig dels arbres sense vista. Si es puja a “Key Summit” i es continua per la carena fins a “peak 1531”, es pot baixar a Mc Kellar Hut (final del primer dia) i encara que és més cansat, es tenen vistes increïbles. Adjunto fotos amb la ruta convencional (blau) i la variació (vermell).
Hi ha diversos clubs de muntanya que fan cursos i activitats, però alguns dels petits no funcionen massa bé. El NZAC i el CMC son dos dels clubs que fan activitats regularment, i fer-se soci val 105 i 55 $ a l’any, respectivament.
Càmping
Els càmpings privats normals valen entre uns 12 i uns 20 dòlars per persona i tenen bones instal·lacions: sales d’estar amb taules i sofàs i cuina amb material de cuina, plats, coberts...
A part dels càmpings comercials hi ha la xarxa de càmpings del DOC, amb un preu que oscil·la entre els 0 dòlars en llocs aïllats i sense aigua potable i 12 dòlars, encara que la majoria valen uns 6 dòlars.
Abans era bastant popular fer freedom camping, és a dir, acampar allà on vulguis sempre que hi hagi un lavabo a prop (a Nova Zelanda hi ha lavabos a tot arreu) o tinguis un lavabo en el vehicle en el que viatges. Ara costa trobar llocs per fer freedom camping, encara que sempre es pot trobar un lloc adequat si es busca una estona o es parla amb altres viatgers.
Flora i fauna
Nova Zelanda no té animals perillosos ni gaires plantes verinoses. Els seus animals no són gaire espectaculars, però si molt interessants. Tenen l’únic lloro nocturn i el més gras del món (Kakapo), l’únic lloro alpí (el Kea, al qui li encanta esquinçar tendes per veure si troba menjar), el kiwi, pingüins (el pingüí d’ull groc és un dels més amenaçats del món), foques i molts d’altres.
 |
| Yellow eyed penguin |
Fa 200 milions d’anys Pangea es va dividir en Laurasia (el que ara es Europa, Amèrica del Nord i Àsia) i Gondwana (el que ara es Sudamèrica, Àfrica i Oceania). Gondwana compartí part dels seus organismes fins que es començà a dividir. Fa 80 milions d’anys Nova Zelanda es va separar d’Austràlia quan els dinosaures dominaven la terra i els mamífers encara no s’havien desenvolupat. Es creu que un petit marsupial que ja vivia a Sud Amèrica, fa uns 60 milions d’anys, va migrar cap a Australia creuant l’Antàrtica.
Segons aquesta teoria, Nova Zelanda es va desenvolupar sense mamífers i les aus van ocupar els nínxols que normalment ocuparien els mamífers. La gegant “Haast Eagle”, de 15 quilos, ocuparia el lloc del lleó, el Moa (com un estruç però a la novazelandesa) el lloc de la girafa, i petits ocells i insectes el lloc dels ratolins, creant una bona gamma d’estrambòtics ocells, molts d’ells nocturns (per evitar a la Haast Eagle).
 |
| Moa i Haast Eagle |
Pel que fa a la flora, encara avui els boscos de faig estan emparentats amb el faig de Sud Amèrica (gènere Nothofagus) i els mil·lenàris Kauri de Nova Zelanda són de la família de les araucàcies, com l’”arauco” sud americà o el Bunya Pine australià.
Amb l’arribada dels maoris entre, l’any 1000-1200 DC, s’introduïren gossos i rates que van interferir en l’ecosistema. El moa s’extingí a mans dels maoris cap al 1800 i els boscos de la illa sud van disminuir considerablement.
L’arribada dels europeus al segle XIX va suposar la desaparició de gran part del bosc a la illa nord, que va ser talat per fer vaixells i per a la construcció de cases, i un gran nombre d’animals van ser introduïts: el posum australià i els erminis per la pell, el conill, l’isard, el thar (una “cabra” gran i peluda de l’Himàlaia) i el cèrvol per a la caça, truites de riu per a la pesca, gats, gossos, vaques i ovelles.
 |
| Excursionista interactuant amb un possum |
Pronunciació maori
Ja que hi som, està bé aprendre quatre conceptes per tal de pronunciar els noms dels llocs més o menys bé. El maori es bastant fàcil de pronunciar per a nosaltres:
- Les vocals es pronuncien com en castellà.
- “Wh” es pronuncia com una “f”
- “ng” moltes vegades es pronuncia com una “n”
- L’accent es troba sovint a la primera síl·laba.
Pots practicar la pronunciació cantant la cançó E-Poi i pels més valents/es podeu intentar pronunciar el nom més llarg de totes les poblacions de NZ: Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu que vol dir "El cim on Tamatea, l’home amb grans genolls, escalador de muntanyes, el viatger empassador de terra, que tocà la flauta per a la seva estimada”. Per comprovar si ho heu fet bé podeu entrar a la pàgina de wikipedia http://en.wikipedia.org/wiki/Taumatawhakatangihangakoauauotamateapokaiwhenuakitanatahu i clicar a sota del mapa a “pronunciation”. Bona sort!
El temps
Nova Zelanda està al mig de l’oceà i rep un gran nombre de fronts. Molts d’ells venen de l’oest i es queden encallats a les muntanyes i garanteixen uns quants dies de pluja. Aquest és el cas de la West Coast i de Fiordland. Val la pena fer un cop d’ull a la pàgina de metservice. Son bastant útils els serveis de predicció de pluja a 7 dies (i així intentar anar cap a alguna banda on no plogui) i també la previsió del temps per als parcsnacionals. Els actualitzen a les 8 i a les 12 cada dia.
De totes maneres, una predisposició mental a estar moll és adequada: els nova zelandesos creuen rius sense treure’s les sabates i baixen rius fent kayak encara que plogui!
Els estius son frescos, sobretot a la nit, i els hiverns son suaus excepte a zones de muntanya.
Visats
Es pot visitar Nova Zelanda durant 3 mesos sense haver de tramitar cap visat. També es pot demanar una “working holidays visa” si es té menys de 30 anys, i permet treballar, estudiar i viatjar. Només es concedeixen 200 “working holidays a l’any per a l’estat espanyol.
Bon viatge!
Yep Yep Yep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada