Bloody Namu Namu!

No, no és un fandango de Huelva, una “bulería” o cap nou “palo flamenco”, són turistes matant “sandflies” o “Namu namu” a Fiordland!

Les “sandflies” són unes mosquetes de fins a 5 mm que viuen en llocs humits, especialment a Fiordland i a la Costa Oest de la Illa Sud de Nova Zelanda.

Els mascles son vegetarians, però les femelles necessiten proteïnes per poder pondre els ous i és per això que xuclen la sang de pingüins, petits ocells, foques i humans.

Al picar injecten un anticoagulant per què la sang circuli i faci un petit bassal, i així poder xuclar-la més fàcilment. I és precisament aquest anticoagulant el que fa que al cap de d’una estona et piqui tot i no et puguis parar de rascar!

Segons la cultura maori, Hine Nui Te Po o la deessa del món subterrani va observar el món que havia creat el creador de la terra Rakiwhanoa i va pensar: “és tan bonic que la gent voldrà viure aquí per sempre!”. I va decidir crear les “Namu namu” per recordar als humans la seva fragilitat i mortalitat.

L’explorador  Charlie Douglas (Mr. Explorer) va escriure al seu diari el 1890, “fa molt de temps, hi havia una colla de treballadors que no feien la feina i per això la persona al càrrec inventà les “sandflies”, perquè no paressin de treballar durant el dia... I quan el cap va veure que els treballadors feien el ronso de nit, inventà el mosquit!”

I és que almenys, les “sandflies” desapareixen tan bon punt es fa fosc, quan plou fort, quan fa vent fort i quan puges a les zones alpines.

El capità Cook fóu qui va batejar les “sandflies” al fiord “Dusky Sound” en el viatge que féu el 1774 i escriví: “et piquin on et piquin, provoquen un granet d’una picor intolerable que fa impossible no rascar-se”.

Com tot a la vida, tot és subjectiu, i hi ha gent a la que els hi desagrada més o menys la presència de les “sandflies”.

El Toski, un noi de Japó que ha vingut amb una” working holidays” (et permet estudiar, treballar i viatjar durant un any si tens menys de 30 anys) ho té clar:

L’Emma i el Manuel, dos viatgers de Normandia, no pateixen gaire amb la presència de la mosqueta:

I la Lynn, nascuda a la Costa Oest i que treballa al divertit i interessant Camp Gunn (amb un petit museu de com vivien fa cent anys els vaquers-herois, els treballadors del túnel Homer, els buscadors d’or, etc... de la zona) es mostra impertorbable per la seva presència.

 

 

Jo personalment ja he après que cal anar tapat com una mòmia perquè no et piquin i ben empastifat de repel·lent d’insectes a les parts exposades. Quan t’atures durant una petita pausa en una excursió, tarden aproximadament 2 minuts en descobrir-te i envoltar-te en la forma d’un petit núvol sobrevolant al voltant del teu cap suat. Però ja he trobat la solució:

Estètic, el que es diu estètic, no ho és. Però és ecològic, permet veure a través i funciona de meravella. Per alguna raó aquesta gent del Buff d’Igualada venen aquest cilindre de tela per tot el món!

Salut,

                                                                       Yep Yep Yep

P.D. Fiordland National Park és el Parc Nacional més gran de Nova Zelanda, amb l’extensió d’un terç de Catalunya i amb fiords (valls excavades per glaciars envaïdes pel mar) amb muntanyes de granit al voltant increïblement verticals amb extensos i impenetrables boscos de faig als seus peus. I plou 3 cops més que a la Garrotxa, més de 8000 mm per any!