 |
| Botiguer gaudint del seu mate |
Una de les coses que em van
sorprendre més al arribar a Bariloche, Argentina, van ser les petites carbasses
y termos que carretegen amunt i avall tots els argentins. Dia i nit els veia
xarrupant una canya metàl·lica o “bombilla” amb gran delit, gaudint del seu
mate!
La veritat és que la cosa
enganxa: hi ha una multitud diferent de "yerba", suaus, fortes,
amb palo... La meva preferida son les fortes amb palo, com la "taragui"
amb palo. La yerba mate es una planta que creix a la selva i que té propietats diürètiques,
estimulants (té mateïna) i antioxidants, 10 cops més que el vi!
 |
| Un passadís ben acolorit de yerba mate a tots els súpers |
A més és un ritual ben social, el
del mate que és comú a tota la Patagonia, Argentina i Uruguai i es pot gaudir
amb família, amics i companys.
Va així: es posa la yerba mate a
la carabassa, es capgira un segon per evitar que el polsim quedi al fons, es
decanta el mate dins la carabassa a un angle d'uns 45 graus i es posa la
bombilla de forma perpendicular a l'herba. Després s'afegeix aigua a 85 graus
(tenen bullidores que ho fan, per no cremar l´herba) i sense acabar de mullar
tota l'herba.
El "cebador" o
preparador del mate el prova, per veure si està massa calent o fred, i si està
bé el reomple i el passa al voltant, reomplint-lo cada cop que algú se l'acaba
i canviant l'herba quan el mate està "lavado", o insípid. Quan en
tens prou, al tornar el mate al cebador li dius gràcies, i ell/a et diu "provecho".
Al voltant del mate es creen
entranyables converses i les hores s'escolen en habitacions poc il·luminades
envoltat d'amics.
Després de la meva etapa a
Patagonia, vaig volar cap a Cusco, on la Violeta, la propietària del lloc on
vivim, em va bullir aigua i em va preparar un te de fulles de coca, que va bé
per combatre els efectes de l'alçada. Cusco es troba a 3400 metres d'alçada i
els primers dies sents mal de cap i notes que costa pujar escales! |
| La Marta ven coca al mercat de Wanchaq, Cusco |
La planta de coca creix a la
selva del Perú (i països veïns) i es una planta d'ús quotidià als andes i molt important per la
gent local. Abans de l'arribada dels espanyols, el seu ús estava restringit als
senyors inques, i només arribar, els conqueridors la van prohibir. Però poc
després van adonar-se que el seu consum mantenia al poble distret i en van
promocionar el comerç.
Es pot comprar fulles de coca als
mercats o en paradetes al carrer. Als mateixos llocs venen la “llipta”, cendra d’algun
vegetal, que barrejada amb les fulles activen alguns dels 14 alcaloides de la planta. A part de poder fer-se servir
en te, es pot mastegar i té propietats energitzants i supressores de la gana.
Barrejat amb orina i aiguardent, es pot fer una pasteta per aplicar en cas de
mal d'altura, per sort no he hagut de provar!
 |
| Shaman Lucas amb un kintu en un pago a la tierra |
La coca es una planta sagrada per
la gent local. Fent un “kintu” (tres fulles maques de coca ajuntades amb greix
de llama) hi bufen l'alè i comparteixen els seus plans i pensaments amb els
apus, déus que resideixen en muntanyes sagrades, per rebre aprovació i bon
auguri. També s'usen com a part essencial dels “despachos o pagos a la tierra”,
una cerimònia per restablir equilibri en les relacions entre els humans i “pachamama”
o la mare terra.
També es una manera de comunicar-se
socialment. Si necessito ajuda del meu veí i li demano: "Juan, vull
arreglar el terrat, m'ajudes!?" tot oferint-li unes fulles de coca i n’agafa
i mastega, vol dir que m'ajudarà i espera que jo l'ajudi en el futur quan ho
necessiti. Es un "hoy por ti y mañana por mi" que es coneix com a
"ayni" en quechua, un costum centenari i clau de les comunitats
andines o “ayllu”.
Yep Yep Yep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada